Page 15 - 08 TIMO_JUNY

This is a SEO version of 08 TIMO_JUNY. Click here to view full version

« Previous Page Table of Contents Next Page »
13
escola pia tàrrega
El Timó
1
1
1
1
9
10
11
12
13
14
15.
Com compagina escriure i ser professor?
Compagino bé perquè en el meu cas sóc professor, no sóc
escriptor. Sóc un professor que escriu quan li va bé. Per tant,
hi ha èpoques en que hi ha molta feina i no escric. A l’estiu,
escric més. Sempre prioritzo la feina de professor.
16.
Que en pensen els seus alumnes dels seus llibres?
Els meus alumnes no en pensen res perquè molts ni ho
saben. Alguns potser sí, però tenen vergonya de dir-me’n
alguna cosa. Però de vegades, a final de curs, ha vingut
algun alumne a demanar-me que li signi el llibre.
17.
Deixaria la docència per dedicar-se exclusivament a
ser escriptor?
Crec que falta molt per jubilar-me i crec que no podria dei-
xar la docència ara que les coses estan tan malament. El que
potser sí que faré quan em pugui jubilar, si ens podem jubilar
algun dia, és escriure més.
18.
Altres preguntes per respondre breument:
Platja o muntanya : Muntanya.
Carn o peix: Tot va bé.
Poble o ciutat: Poble
Un color: Sempre penso en el color que feia servir per jugar
al parxís, el GROC.
Un actor: Un de cine, Humphrey Bogart i de teatre, en Jordi
Boixaderas.
Una pel·lícula: Una pel·lícula que em va agradar molt en
el seu moment va ser
“El Resplandor”.
Un menjar: El fricandó amb bolets.
Un defecte: Els defectes grossos no es diuen, però potser
seria que no tinc molta paciència.
Una virtut: Sóc una persona prudent.
Un somni: Aquell somni que tothom té, però que més aviat
és una utopia: és que hi hagi més pau al món. I també
podria ser la independència de Catalunya.
Equip de futbol: El Barça
Un autor: Jaume Cabré, però també n’hi ha molts altres.
Un animal: Allò que dèiem abans, “un elefant”.
Una cançó: Cançons d’en Raimon, d’en Lluís Llach, dels Be-
atles, dels U2 …
En Lluís va acabar l’entrevista llegint-nos un conte inèdit, que
no ha publicat mai. A tots ens va agradar moltíssim.
Moltes gràcies, Lluís.
LAURA GIRIBET, MARTA MASSONS
I PAULA SERGEEVA
(4t d’ESO)
el llatí és una llengua romànica que vaig estudiar quan era
jove, em va agradar molt; el llatí és la mare del català i és com
una mena d’homenatge a la llengua dels romans.
9.
Que li va fer escriure un llibre de contes?
El llibre de contes va venir després d’una novel·la, i una
novel·la és complicada d’escriure, és llarga, té una gran
complexitat tècnica i has de procurar que tot quadri. És
una mica cansat. Llavors escriure contes va ser com una
mena de relax.
10.
Com se sent abans i després d’escriure un llibre?
Mira, abans no sento res, més aviat el que sento és durant,
mentre escric i quan he acabat, més o menys, em sento con-
tent, descansat.
11.
Un cop té el llibre escrit, com pot arribar a que una
editorial l’hi publiqui?
He escrit tres llibres i s’han publicat de tres maneres dife-
rents. El primer, que és un homenatge al meu pare, me’l
vaig haver de pagar jo mateix. Vaig anar a una editorial i
vaig preguntar quan em costaria publicar el llibre. Llavors,
el vaig editar, vendre i hi he perdut “calers”. El segon, com
que va ser un premi literari, no vaig haver de fer res, i el
tercer, que és el llibre de contes, quan vaig tenir un plec de
contes que em semblava suficient per a fer un llibre, vaig
trucar a un editor de Berga, del meu poble, l’hi vaig enviar,
se’l va llegir i em va dir que me’l publicaria. No em vaig fer
gaires de diners, però si més no, no vaig haver de pagar.
Per tant de tres maneres, pagant, sense pagar i sense pa-
gar però sense cobrar.
12.
Com se li acudeixen les idees? D’on surt la inspiració?
Les idees costen, a mi m’agradaria ser un negre de la literatu-
ra, una persona que escriu per encàrrec, que algú em digues
“jo et dono les idees i tu me les escrius” com si fos un llogat.
Per exemple,
Introibo
va sortir de la mateixa paraula, de la
primera paraula de la missa en llatí, i, vaig començar sense
saber com acabaria. I els contes sempre t’inspires en alguna
persona curiosa o alguna situació estranya que em donarien
per un conte. Jo crec que la inspiració sempre existeix però en
el meu cas no em porta enlloc.
13.
És professor de la ESO o de Batxillerat?
Doncs, de tot. D’ESO i de batxillerat. Faig 3r d’ESO i 2n de
Batxillerat.
14.
Per què va escollir la docència escolar?
En aquella època, quan estava a punt d’estudiar, un estudiant
de lletres comera jo podia pràcticament triar estudiar advocat,
magisteri o filosofia i lletres. Jo vaig escollir l’ última, i com que
ens havien ensenyat llatí i grec, em va resultar fàcil.