Page 14 - 08 TIMO_JUNY

This is a SEO version of 08 TIMO_JUNY. Click here to view full version

« Previous Page Table of Contents Next Page »
El Timó
escola pia tàrrega
12
1
2
3
4
5
6
7
8
1.
Des de petit li ha interessat la literatura? | Si no és
així, quan li va començar a interessar?
Bé, bona tarda. Sí, em va interessar des de la perspec-
tiva que li pot interessar a un nen que és lector. De petit
vaig llegir molt, però potser no tenia tant mèrit com té ara.
Avui en dia hi ha moltes maneres de descobrir el món i
divertir-se, com la televisió, l’ordinador, Internet, els mò-
bils, etc. Hi ha tota classe d’artilugis, que ni el nom en sé,
i en aquella època o llegíem o ens avorríem. La televisió
feia poc que funcionava, era en blanc i negre i anava molt
poques hores. I al cine s’hi anava molt poc. I viatjar, no
viatjàvem. Per tant, què havíem de fer? Doncs, llegir. Lle-
gint ens ho podíem passar molt bé; llegint et podies ca-
sar amb princeses, podies matar dracs, podies fins i tot,
“matar elefants”.
Podies fer tota classe de coses que no
et podries ni imaginar. Aleshores vaig començar a llegir i
més endavant vaig començar a escriure, però no gaire. Va
ser després, quan vaig estudiar filologia, que vaig entrar
en contacte amb la literatura d’una manera més directa,
llegint els grans escriptors, i això, és clar, em va ajudar a
començar a escriure.
2.
Era un bon estudiant?
És clar, ara què us he de dir? Doncs la veritat, sí, ho era,
i sabeu per què? Doncs perquè estudiar era una manera
de tirar endavant. Sempre m’ha agradat fer les coses bé i
aleshores pensava que havia de fer-ho bé. No treia males
notes; m’agradaven, sobretot, les assignatures de llengua,
literatura i història.
3.
Ja que vostè és de lletres, se li donaven bé les mate-
màtiques o les matèries de ciències?
Jo, quan vaig tenir onze anys, vaig anar a estudiar a Sol-
sona, al seminari, i allà es donava molta importància a les
assignatures de lletres. Per exemple, amb onze anys ja ens
ensenyaven llatí, i amb tretze anys, grec. Però, de mate-
màtiques, gairebé no en fèiem, i de ciències, menys. Física
i química quasi ni sabíem què era. Després, quan ho vaig
haver de fer de gran, doncs, és clar, teníem llacunes, que
se’n diu, però me’n vaig anar sortint.
4.
Quan va començar a escriure? Com i quan va sorgir la
idea d’escriure el seu primer llibre?
A veure, escriure... de jove vaig fer cosetes. Però publicar, fins
a l’any 2004, és a dir, no fa gaire. El primer llibre que vaig
publicar va ser una mica homenatge al meu pare, perquè és
un llibre que es diu
Malanyeu, Imatges i Mots
, i està ple de to-
ponímia de l’Alt Bergadà. Em va semblar que gairebé era una
obligació que hi tenia. És a dir, és un llibre que va ser motivat
per això, com una mena de compromís amb el meu pare i,
potser també, amb la meva infantesa.
5.
Quant de temps acostuma a tardar a escriure un llibre?
Aquesta és una pregunta que m’han fet altres vegades i costa
molt de respondre. Suposo que no t’ho podria dir com una
persona que es dedica a escriure llibres, això només t’ho pot
dir un escriptor professional, que sap el temps que hi dedica.
Jo no ho sóc; sóc un professor d’institut que de tant en tant
escriu. Per exemple, potser em puc passar tot el dia escrivint,
però després no ho toco durant mesos.
Introibo
, el segon lli-
bre, que és un llibre que demana certa atenció, dedicació i
temps, doncs potser vaig tardar un any o un any i mig. Però
això no vol dir que escrivís cada dia. Jo només escric per pas-
sar-m’ho bé i quan tinc temps.
6.
S’ha inspirat amb algú per escriure els llibres?
Sí, però crec que quan escrivim ens inspirem en nosaltres
mateixos,ens descrivim tal i com som, encara que no escrivim
sobre nosaltres. En algun conte també m’he inspirat en algu-
na persona que conec.
7.
De quin dels seus tres llibres publicats se sent més orgullós?
Tots tres és clar, de tots tres me’n sento orgullós. El primer és
un homenatge al meu pare, el segon és una novel·la i premi
literari, i el tercer, és un llibre de contes del qual potser diria
que és del que me’n sento més orgullós, des d’un punt de
vista d’un resultat tècnic d’obra ben feta.
8.
Per què en l’últim llibre publicat
‘’Venim de Roma’’
hi
apareixen els títols de cada capítol en Llatí?
Perquè jo quan escric m’agrada jugar amb la llengua. A més,
Lluís Casals va néixer a Berga el 1954. És llicenciat en Filologia Catalana. Fa trenta anys que es dedica a la docència, és professor
de llengua i literatura catalanes a l’institut Manuel de Pedrolo, a Tàrrega, ciutat on viu des de 1989. Ha publicat
“Malanyeu, imatges
i mots”
(2004), un llibre que combina l’estudi toponímic i dialectològic amb la reflexió sobre les antigues formes de vida d’aquest
poblet de l’Alt Berguedà amb el qual està relacionat familiarment. L’any 2005 va guanyar amb
“Introibo”
el primer Premi de novel·
la Ramon Roca Boncompte. I darrerament ha tret el seu tercer llibre, un recull de contes que porta per títol “Venim de Roma”.
EnTrEvIsTA
Lluís Casals Pont