Page 25 - 010 un riu de crims

This is a SEO version of 010 un riu de crims. Click here to view full version

« Previous Page Table of Contents Next Page »
21
Aquell no va ser un bon dia. Vaig sortir de casa pesarós i no només
perquè anava a l’enterrament d’un amic, un escriptor per a minories
selectes mort en sec el dia abans, sinó perquè la Diane no s’encaparrà
a acompanyar-me i tampoc m’acomiadà fns a la porta com acostu-
mava a fer-ho. Vaig pensar que no volia passar el dia amb una ban-
da d’escriptors sorollosos i penjats... penjats de cigars pudents. La
deixava al llit mig endormiscada i ans de sortir de l’habitació li vaig
retirar la vànova toveta que li agrada tant. Començava un dia xafo-
gós i humit, estantís com la presència propera dels aiguamolls.
Per cert, em diuen Sam. Sóc un home d’edat indefnida, somriure
agre imala llet, no estaríeu encantats de conèixer-me. Visc amb laDiane
en una casa isolada que dóna a la mar viciada d’una badia petita. Ella
m’obliga a ser persona. Per la zona vivim tots els que fugim d’alguna
cosa, jo fujo del perdó que no sóc capaç d’atorgar-me i la majoria fu-
gen de la voràgine de la ciutat a la recerca d’una tranquil·litat que les
persones de bona fe no saben el risc que comporta. Per allí em vaig
trobar la Diane que matava soledats i carències a l’arena de la platja,
no com jo que ho faig amb un got reconstituent de ceregumil fermen-
tat a lamà. Unes mirades i de seguida ens vamentendre. Li vaig fer un
senyal i em seguí a casa. A canvi d’un bon tracte s’hi va quedar.
En tornar de l’enterrament de l’escriptor, més solitari i més vell que
mai, em vaig trobar totes les portes de casa obertes i els llums tan-
cats, sense la Diane la casa semblava un mas robat. Em vaig abocar a