Page 16 - 010 un riu de crims

This is a SEO version of 010 un riu de crims. Click here to view full version

« Previous Page Table of Contents Next Page »
relats negres ebrencs
12
la denominació d’origen es palesa de forma més fefaent, és en aquest
a què ens referim.
L’explicació d’aquest fet és senzilla: el gènere negre té la seva font
d’inspiració en la criminalitat, fet universal però que tanmateix en
cada societat –o cultura si hommés s’ho estima– i territori té les se-
ves característiques peculiars. I per això mateix, el crim és quelcom
que inquieta la societat i els individus que la conformen, des del mo-
ment que amenaça constantment la pau social... i la pau interior de
l’ànima d’hom, tant per considerar-se potencial víctima o potencial
botxí, o per poder ser-ne protagonista o testimoni amb qualsevulla
implicació intermèdia.
Feta aquesta refexió, no ens ha d’estranyar que aquesta con-
vocatòria d’autors hagi tingut tant d’èxit. I per aquestes mateixes
raons s’explica la variabilitat temàtica de relats que s’ha donat, així
com de models de llengua que els diferents autors i autores han
decidit d’emprar. Totes dues decisions giren al voltant del concepte
“versemblança”, tant per presència com per absència.
Crítics literaris s’antullen a opinar que el gènere negre és, essen-
cialment, realista; fns i tot alguns n’interpreten que és novel·la amb
compromís social. Això és ben bé cert si ens fxem en l’ampli volum
d’obra produïda des dels orígens, sensu stricto al segle XX i més con-
cretament bressolant-se als Estats Units; no n’enumeraré exemples
per no posar-me pesat. Però també és cert que el llindar del rea-
lisme ha estat ultrapassat en nombroses ocasions des d’aleshores,
amb més o menys ímpetu i gosadia. Les concatenacions del gènere
negre i criminal amb l’“irreal” –via el fantàstic, el terror, l’oníric o
la ciència-fcció– no són res de nou; aquí sí que voldria posar-ne
exemples, paradigmàtics en cinema com són Angel Heart –amb un
Mickey Rourke de detectiu i un Robert de Niro de client que el con-
tracta– i Blade Runner –amb un Harrison Ford que, fent cas del
títol, es fot un tip de córrer darrere de robots amb ànima humana– i
un altre en literatura (i ara fa poc també en cinema) menys conegut
que és Luna caliente de Mempo Giardinelli –novel·la psicològica
on els elements reals es fusionen amb d’altres d’onírics en una pro-
porció justa com per compondre un relat excel·lent–. I poso aquests
exemples per si hi ha dubtes, però hi ha molts més títols que fan